A l'any 1776 es creà un altar a l'església de Santa Caterina, de l'Orde dels Pares Predicadors, establerta al santuari de la Brufaganya. L'altar tenia el retaule daurat amb la imatge del Sant. A principis del segle XIX la Confraria es traslladà a aquesta església.

Els fets de 1835 determinaren l'atur de les activitats i celebracions religioses i conseqüentment, la paralització de la Confraria. Fins l'any 1847 no retrobem la seva activitat: és a l'església de Nostra Senyora de l'Esperança a la Palma de Sant Just, però per poc temps, car el 1851 es trasllada a l'església de Sant Miquel, junt al Palau Municipal. Quan al 1868 esclata un altre corrent revolucionari, la Confraria es queda sense llar. La junta revolucionària acorda l'enderrocament d'aquest Temple, el més antic de Barcelona.