Reorganitzada la vida de la Confraria, s'estableix a l'església del Monestir de les Religioses de Santa Clara.

Era l'antiga Sala Tinell del Palau reial, que fou transformada en església després d'arribar-hi les religioses benedictines. Elles havien vist desaparèixer el seu convent, ja que fou enderrocat amb motiu de la construcció de la ciutadella. En aquest període, concretament el 1880, es creà la germandat de confraresses. Abans, a l'any 1852, quan la Confraria estava a l'església de Sant Miquel ja s'havia creat la de confrares.

Eren institucions amb dependència de la Confraria, però amb certa autonomia. Es crearen com a germandat o Monts de Pietat, després s'integraren a la Confraria i finalment van desaparèixer.

Amb motiu de construir la germandat de confrares, es suprimí l'antiga tradició de vetlles als malalts, substituint-la per una aportació pecuniària. Un retard de sis mesos en el pagament de les quotes, suposava quedar exclòs de la germandat. Els temps de feblesa econòmica determinaren que es suprimís, per un període de mig any, el pagament de vuit pessetes el dia del viàtic d'un germà malalt, i mitja pesseta diària en els vint dies següents. Finalment s'adoptà una altre mesura per aturar les despeses: es reduí a una pesseta el pagament pel malalt de malaltia de medicina i cinc sous pel de cirurgia.