Per explicar els motius pels que una Confraria devota de Sant Magí entrà a prendre part de la setmana santa tarragonina, és més adient transcriure les vivències de l'inoblidable Lluís Bonet i Punsoda, qui va prendre la torxa de la Confraria de les mans del seu finat pare, ambdós tarragonins de pro:

"Contràriament al que molts creuen no vaig ser jo sol qui va reorganitzar l'any 1939, després de les calamitats i destruccions viscudes, l'actual Confraria.

A primers d'agost de l'any 1939, vaig trobar per casualitat al doctor Joan Llombart, íntim amic del meu pare, tarragoní també de naixement, i que des d'abans de la maltempsada ja exercia d'ecònom a Santa Maria del Mar, tot conservant la propietat de la rectoria i arxiprestat de Martorell de primers dels anys vint.

Naturalment, parlàrem del pare i de la festivitat de Sant Magí que s'acostava, així com de les anteriors a la guerra, en alguna de les quals ell havia pres part, com a predicador o com a celebrant i em va dir: -Per què no la fem enguany a Santa Maria del Mar?, al no poder-la fer en el seu lloc habitual, a la destruïda església de Santa Clara.

I continuà: -M'agradaria poder fer la festa d'ara endavant a Santa Maria, ja que des de fa molts anys Sant Magí és venerat en un dels seus altars. Si vols jo mateix diré la missa a mig matí i faré el sermó.-

Tal dit, tal fet. No hi hagué programa imprès anunciant la festa, ni benedicció de l'aigua, però la Basílica de Santa Maria del Mar, celebrà per primera vegada la festivitat de Sant Magí amb una àmplia presència de tarragonins i amics que s'emocionaren escoltant les paraules senzilles i sentides d'aquell venerable doctor Llombart.

L'any següent, 1940, el tarragoní Joan Voltas Verdes, oficial de Cos de Telègrafs destinat a la central barcelonina, anà a Tarragona i assistí com a congregant de la Sang que era, a la processó del Divendres Sant.Tornà amb una idea fixa:

Quan els tarragonins residents a Barcelona hi assistissin cada any formant confraria pròpia, i acompanyant el seu Misteri. Joan Voltas era amic íntim d'un altre tarragoní destinat, feia poc, per la seva feina també a Barcelona, en Mario Roch, oficial de Correus, que feia d'ambulant en el tren correu de Port Bou.

Es pogueren combinar els torns, i em sembla que cada dos o tres dies tenien un de festiu, i el dedicaren durant moltes setmanes a visitar tarragonins, casa per casa, per tal de captar la seva conformitat i el compromís d'apuntar-se a la nova confraria.

Jo vaig ser un dels visitants, com també ho fou el Dr. Llombart, i des del primer moment vàrem acollir la idea amb simpatia, però en lloc de crear una nova associació, aconsellàrem de refer l'antiga Confraria de Sant Magí, i erigir-la canònicament a la Basílica de Santa Maria del Mar."


Fins aquí aquest veritable testimoni del bon amic Lluís Bonet qui va dedicar tota la seva vida a la Confraria.