La tasca de la construcció d'un pas nou, per una confraria que tornava a començar, sense cap patrimoni i amb pocs confrares, fou molt més que feixuga. La primera idea era fer el Pas de la Pietat del Gremi de Pagesos desaparegut a la guerra civil. Per això s'envià una carta al Sr. Gibert de Tarragona preguntant-li si el reproduiria.

Al mateix temps es contactà amb l'escultor Antoni Parera per fer les imatges. Consultat aquest projecte a la Congregació de la Sang, digueren, amb molt d'encert, que havien de ser les mateixes confraries que havien perdut els seus Passos, qui els refessin. Ensems, la Junta de la Sang digué que l'escultor alacantí Antoni Garrigós, autor del Crist de la Humiliació, destruït a la guerra civil, tenia una maqueta d'un Pas intitulat "El Retorn del Calvari". No hi hagué resposta del Sr. Garrigós, per la qual cosa es parlà amb els escultors Parera i Coscolla, sense prendre cap decisió.

Donada la importància i magnitud econòmica d'aquesta tasca, i per tal que no fracassés, s'acordà la creació d'un Patronat Pro-construcció del Pas. A la reunió general del dos de juliol de 1940, s'elegiren els seus membres, essent president J. Bonet del Rio, i vocals els senyors: J. Bernat Duran, J. Ma. canals de Siscar, P. Gual Villalbí, el Marques de Muller, Lluís Nadal Delhom, Josep Ma. Peyrí i Enric Querol.

El primer acord que prengué el Patronat fou que el lema del Pas seria El Retorn del Calvari. Les gestions fetes fins aleshores no foren del grat de tothom. Es rebé la visita de l'escultor de Vila-seca de Slcina, Koan Salvador Voltas, qui va agafar el compromís de fer una maqueta del Retorn i donar facilitats per la seva construcció. El pressupost estimat per fer les quatre figures i la creu fou trenta mil pessetes. S'aprovà definitivament aquest projecte, si be s'acordà que de econòmica que donarien els confrares i el 24 d'octubre de 1940 es féu el primer pagament per començar la seva construcció.

Sortosament, el dimecres sant de l'any 1941 a l'antiga casa dels Foxà de Tarragona, essent padrins Rosa Riera Guardiola de Elias i Joan Solè Granell, l'Il·lustre Dr. Salvador Rial, Vicari General del Bisbat de Tarragona, beneí el Pas del Retorn del Calvari amb dues figures: La Verge Maria i sant Joan, amb la Creu i el sant drap darrera.

Es publicà un recordatori de l'efemèrides amb el següent text: "Els tarragonins residents a Barcelona, de retorn, també d'un recent calvari, volem amb aquest Pas, ofrenar a la Processó del Sant Enterrament de Tarragona, el seu doble afecte: al Redemptor que morí en mig de tenebres, i a la ciutat estimada de la llum."

La decoració de tot el Pas fou feta per el Sr. Castellarnau. Les dues figures que faltaven, Maria Cleofàs i Maria Magdalena, no foren enllestides per raons econòmiques fins l'any 1944.

L'estil era modernista i fou motiu de controvèrsia, i no agradà a tothom. L'escultor Joan Salvador havia treballat un temps a París cosa que influencià la seva obra. La comissió d'art sacre li féu rebaixar més d'una vegada el bust de les dues maries.

La il·luminació del Pas ha passat per diferents etapes. El projecte original, era minsa en llum per raons de pressupost, uns canelobres envoltaven el perímetre de la peanya. L'any 1944, enllestides totes les figures, s'encarregà al Sr. Castellarnau una que donés més realç al Pas, però no s'arriba a fer. S'hauria d'esperar l'any 1950 per trobar una nova il·luminació, no la definitiva, projecte del Marqués de Benavent realitzat pel Sr. Domínguez. Eren quatre grans canelobres de fusta amb llargs ciris. Les espelmes sovint s'apagaven i no fou del grat de tothom. Per això finalment, s'aprovà el projecte del Sr. Ferràn de Castellarnau que és l'actual i definitiu que ha perdurat fins avui. Sortí per primera vegada el divendres sant de l'any 1952.

La carrossa del Pas té unes mides de 2,77x1,98m. L'alçària de la Creu és de 4,5m, situada en un pla més alt que les figures. Està decorada sobre fons gris amb pans d'or i plata portant els escuts de les ciutats de Barcelona i Tarragona als costats. A la Part de darrera de la peanya hi ha en relleu l'escut de la Confraria.